CINEMA DE MUNTANYA

 

Cinema de Muntanya i alguna rectificació 

 

A l’entrada de desembre de 2017 vaig posar un link amb un reportatge interessant sobre una expedició / trekking /activitat extraescolar d’uns adolescents cecs tibetans prop de l’Everest.

 

 

El reportatge té un to marcadament bonista i simplista, tipus “agafa la vida pel coll i disfruta-la”, però em va semblar interessant per l’estimulació i l’empoderament d’uns pobres joves marginats que vivien la seva aventura personal i per l’ambient i paisatges de l’entorn.  El reportatge era aquí:

 

https://www.maldemuntanya.cat/2017/12/blindsight-cegues-documental-any-2006.html

 

El cas és que algú, més interessat en els diners que en la difusió del film, va retirar el reportatge de la xarxa pública. Ara està en streaming, de pagament.

 

Per qui estigui interessat, aquí podeu veure un trailer:      

 

https://aulaintercultural.org/blindsight-a-ciegas/

 

I, si us interessa més i el voleu veure sencer, sempre el podeu comprar a Amazon o similar.

 

Ara us presento un altre film. Filmat l’any 1999 per un grup francès a Dolpo, unes valls de cultura tibetana sota administració nepalesa. 

 

 

El film relata la vida a les muntanyes tibetanes i les caravanes de iacs que porten la sal a les terres baixes. Tot plegat mirat amb els ulls d’un nen, el net del vell cap del poble, que va observant i aprenent per arribar a ser, un dia, el líder del poblat. 

 

El film està rodat i parlat en tibetà, però les imatges, delicioses, ho diuen tot. Recordo haver vist una versió parlada o subtitulada en francès i en anglès. Potser la podreu trobar, però us asseguro que no cal el llenguatge per entendre la història. 

 

Una frase que recordo d'aquells subtítols. Quan el vell cap és a punt de morir, li passa el comandament del poble al jove que l'ha desobeït, i li diu: 

 

- Un bon cap sempre comença desobeint.  

 

Potser perquè viatjava a peu per aquelles valls nepaleses des de l’any 1979, o les tibetanes des de 1983, que aquestes imatges em porten records de situacions ja vistes, com un “dejà vu”. Confesso però, que als darrers viatges al Tibet i al Nepal l’any 2007, vaig sentir nostàlgia per records que ja no podía trobar… Pocs tibetans i nepalesos viuen ja d’aquesta manera. Un mon que es va perdent com deu passar i ha passat sempre...

 

Aquí teniu el film:

https://www.youtube.com/watch?v=SjPlDm9qHRU

 

Encara que, rumiant-ho bé, si té moltes entrades, potser també el retiraran i el posaran de pagament…