EL MAL AGUT DE MUNTANYA. Diferències entres els sexes

 

Cinquè i darrer escrit sobre les diferències entre dones i homes en altitud (almenys fins que es publiquin dades noves).

 

A les anteriors entrades hem vist que l’altitud influeix una mica diferent als homes i a les dones.

 

Si ens referim a la capacitat reproductiva, sembla clar que l’altitud afecta més a les dones.

 

Però si ens referim a una complicació tan severa, sovint mortal, com l’Edema Pulmonar d’Altitud, hi ha dades per pensar que els homes son més propensos a tenir-ne, tot i que encara queden alguns dubtes. Potser les hormones masculines els perjudiquin, però potser és la manera diferent com afronten l’estrès de l’altitud.

 

https://www.maldemuntanya.cat/2020/11/els-mals-de-les-muntanyes-segons-el.html

 

Si ens fixem en la manera com el cos de les unes i dels altres s’adapta a l’altitud, hem vist que quan cal respirar més, les dones reaccionen augmentant més la freqüència respiratòria i els homes augmentant més la profunditat de cada inspiració. I que, a més a més, la sang de les dones té una mica més d’oxigen. Això és així i no sembla que tingui cap relació amb les malalties d’altitud. 

 

https://www.maldemuntanya.cat/2020/12/tercera-entrega-de-les-diferencies.html

 

https://www.maldemuntanya.cat/2021/05/diferencia-entre-homes-i-dones-la.html

 

Anem a la cosa pràctica. El problema més freqüent en altitud és el Mal Agut de Muntanya (MAM) encara que és el menys greu de tots els Mals de Muntanya. 

 

Qui té MAM més sovint o qui el té més greu, els homes o les dones? Pot ser el sexe de les persones un factor de risc pel MAM?

 

Agafeu articles i estudis sobre el tema i us tornareu ximples. N’hi ha de tots els colors, la major part ens poden orientar, però cap és definitiu.

 

Per fi, uns investigadores militars xinesos, han agafat el toro per les banyes.

 

Trien les 18 publicacions més serioses, totes elles molt diferents, que inclouen 5030 homes i 2639 dones (65,6 i 34,4% respectivament) i estudien estadísticament els resultats de tots aquests treballs i els milers de subjectes estudiats. És clar que, com a totes les metanàlisis, cada publicació té les seves característiques. Estan fetes a altituds, ètnies, edats i característiques diferents. Unes inclouen esportistes triats i altres són amb població treballadora en altitud. Difícil d’homogeneïtzar. 

 

Conclouen que les dones tenen Mal Agut de Muntanya més freqüentment que els homes. 

 

Però, que sempre hi ha un però:

 

Els autors no poden excloure que a molts dels treballs estudiats, les unes o els altres, prenguessin acetazolamida o altres fàrmacs, cosa que podria fer variar els resultats.

 

El sistema d’avaluació del MAM (Lake Louise Score-LLS) manté un alt nivell de subjectivitat i el resultat pot variar segons la motivació i, entre altres variants, el sexe. Un metge de muntanya veterà sap que hi ha molts homes que amaguen els símptomes per no ser titllats de tovets, cosa que fan ben poques dones. 

 

Aixó lliga bé amb les dades anteriors. 

 

Els estudis diuen que les dones tenen més MAM, que és la forma menys greu de tots els Mals de Muntanya. Però també diuen que la major part de les complicacions greus, son homes. 

 

És que les dones son mes susceptibles al MAM o és que es coneixen millor i donen un LLS més elevat? 

 

És que els homes son més susceptibles a l’Edema Pulmonar Altitud / Edema Cerebral Altitud o potser és que no saben recular a temps?

 

Encara queda molt per poder parlar amb seguretat de tot plegat.

 

Quan aneu a l’altitud, sentit comú i prudència amb aquell punt d’acceptació del risc per viure l’aventura.

 

 

Afegeixo la portada de l’article i el resum en anglès per si algú s’interessa i vol buscar l’article complet.  

 

 

Abstract.

 

Background: When lowlanders rapidly ascend to altitudes > 2500 m, they may develop acute mountain sickness (AMS). The individual susceptibility, ascending velocity, time spent at altitude, activity levels and altitude reached are considered risk factors for AMS. However, it is not clear whether sex is a risk factor. The results have been inconclusive. We conducted a meta-analysis to test whether there were sex-based differences in the prevalence of AMS using Lake Louise Scoring System.

 

Methods: Systematic searches were performed in August 2019 in EMBASE, PubMed, and Web of Science for prospective studies with AMS data for men and women. The titles and abstracts were independently checked in the primary screening step, and the selected full-text articles were independently assessed in the secondary screening step by the two authors (YPH and JLW) based on pre-defined inclusion criteria. The meta-analysis was performed using by the STATA 14.1 software program. A random-effects model was employed.

 

Results: Eighteen eligible prospective studies were included. A total of 7669 participants (2639 [34.4%] women) were tested. The results showed that there was a statistically significant higher prevalence rate of AMS in women than in men (RR = 1.24, 95% CI 1.09–1.41), regardless of age or race. However, the heterogeneity was significant in the analysis (Tau2 = 0.0403, Chi2 = 50.15, df = 17; I2 = 66.1%, P = 0.000), it was main caused by different numbers of subjects among the studies (coefficient = − 2.17, P = 0.049). Besides, the results showed that there was no evidence of significant publication bias in the combined studies on the basis of Egger’s test (bias coefficient = 1.48, P = 0.052) and Begg’s test (P = 0.130).

 

Conclusions: According to this study, the statistically significant finding emerging from this study was that women have a higher prevalence of AMS. However, the authors could not exclude studies where patients were on acetazolamide. Our analysis provided a direction for future studies of the relationship of sex and the risk of AMS, such as the pathological mechanism and prevention research.