Escrofulosi tuberculosa

 

DIETARI EXPEDICIÓ CATALANA AL MANASLU.

 

Divendres 21 de Maig de 1982. Aarughat Bazaar. 570 metres. Ashrang.

 

https://www.maldemuntanya.cat/2018/07/manaslu-1982-la-marxa-de-tornada-del-12.html

 

Capvespre. Ashrang. Ja no som lluny de Gorkha. Potser en Sonam, en Miquel i en Jordi ja hi arribaran avui. Cremant etapes.

 

Aquest matí hem tornat a passar pel gorg prop d’Aarughat Bazaar, d’aigua fresca i clara. Un bany reconfortant i refrescant, i és que, apart de que anem bruts com guilles, ja fa calor. El bany  com a l’anada, però ara ens traiem de sobre la suor i la porqueria de vuits setmanes. Comiat als companys que aniran a Kathmandu de pet.

 

Abans d’arribar a Aarughat Bazaar, un pagès ens ha sortit al pas i ens ofert quatre ous. Vistos i no vistos. Pagats i beguts crus sense manies, només fent dos forats amb el ganivet.

 

A Aarughat Bazaar, primer poble gran amb dos carrers comercials plens de botigues on hi ha de tot, hem parat una estona en una petita fonda que ofereix plats d’arròs als camperols que baixen al mercat. Un bon plat de dhal-bhat-tarkari, que no hi ha res més. Treure el ventre de pena.

 

A la plaça, una botiga ofereix caramels. Són bosses d’un kg amb unes boles de sucre com pilotes de ping-pong. Tenyides amb els colors del parxís, deixen la boca i la llengua del mateix color. Hem comprat una bossa per cada dos. Cinc kg de sucre pels nou que som ara. I unes galetes. El kg de caramels que portàvem l’Annamaria i jo no ha arribat al vespre. El dels altres tampoc inclosos els xerpes. Gana endarrerida.

 

Després de l’àpat, carretera i manta per guanyar temps. 

 

Pujant collet amunt hem trobat a en Mike Cheney, vestit de nepalès que baixava cap a Aarughat amb un portador. Ens hem aturat a saludar i òbviament li expliquem l’aventura. Fredament, amb el bigoti britànic ben rígid, ens diu que és així la vida i que a Kathmandu ja ens atendrà en Gangga Gurung, que és el seu segon, que ell encara no hi serà. Ens desitgem bon viatge tots plegats.

 

En Jordi Canals escriu:

També recordo que ens vam trobar a en Mike Cheney que estava fent el trekking del Manaslu. Va rebre la notícia amb pesar, però em va fer l’efecte i la sensació que no era pas la primera vegada que es trobava en una situació així. Recordo que ens va dir “Life is life”.  Tant ell com la senyora Elisabeth Hawley ja són també a l’altre costat...

 

Hem arribat a Ashrang, poblet penjat en un collet, encara de dia. Allà hem pogut comprar una gallina. En Norbu Gurung li ha tallat el coll i el sopar crec que serà ja una mica més substanciós que els darrers dies. Pels cinc nepalesos, els dos expedicionaris i les dos noies. Tots nou. Un comentari subjectiu. Observo i miro i em sembla que els qui hem perdut més, mesurat en pes i en agudesa de la mirada, hem estat els quatre que venim de més amunt. Els xerpes, també, però no tant com nosaltres. Els nepalesos i les dos noies no han perdut tant. Serà l’altitud. O la pena, dic jo.

 

Em porten una nena, menuda, potser cinc anys. El diagnòstic és obvi només veure-la. Escròfula. Abscessos freds, no dolorosos amb contingut sòlid blanquinós, que sagna si el vols treure. Tuberculosi ganglionar al coll amb algunes lesions ulcerades. Afortunadament no sembla que hi hagi afectació pulmonar. Recomano als pares baixar a Pokhara i comprar isoniacida o estreptomicina, que no crec que trobin altre cosa. Nosaltres no tenim res semblant per donar-els-hi que sigui efectiu front al bacil tuberculós. Caram, caram, si que hi ha tuberculosos al Nepal.

 

 

Almenys, aquesta nena està forta de salut i pot baixar a la ciutat en poques hores, no com el nen de Lhogaon, que estava ben a prop del final i tenia deu dies de marxa per arribar a la primera farmàcia...

 

En Prem Rai ens crida per sopar. Arrós de gallina amb llenties, cebes, verdures i bitxos. Per fi un àpat en condicions.