INTRODUCCIÓ PRELIMINAR A L’ESTUDI DE LES FORMES I MANERES DE SER METGE D’EXPEDICIÓ O EXPEDITION MEDICAL OFFICER

 

QUI VOL SER METGE D’EXPEDICIÓ?

 

DEBAT OBERT

 

Xerrant amb un metge resident d’un gran hospital universitari de Barcelona va preguntar:

 

-Com ho puc fer per ser metge d’expedició?

 

No sé com contestar. Jo només sé com ho vaig fer jo. Però no sé si aquest sistema funcionaria avui en dia. Tampoc sé si funcionaria per tothom. S’ha de voler de veritat i renunciar a moltes altres coses.

 

Per si pot estimular a algú, afegeixo la llista de trekkings i expedicions extra-europees que he viscut com metge i alpinista:

 

https://www.maldemuntanya.cat/p/curriculum.html

 

Ara pregunto jo: és un desig per acomplir o és una il·lusió imaginada? No és igual.

 

Jo volia anar a les grans serralades del mon. Vaig tenir sort. A l’hospital on treballava em necessitaven per cobrir guàrdies a urgències. De manera que vaig pactar fer moltes guàrdies, sense cobrar-les, i quan arribava a les 2.400 hores/any que deia el conveni, ja era lliure per viatjar. Alguns anys, a finals de maig ja havia fet les 2.400 hores. És clar que havia de viure tot l’any amb el minso sou de metge resident sense el complement de les guàrdies, però a mi em compensava. Per una banda, no crec que cap empresa, ni pública ni privada, acceptés això avui dia. Tot i que actualment el conveni crec que va per les 1.800 hores/any… Per l’altra banda, tampoc estic gaire segur de que tots / totes els qui diuen que els hi agradaria ser metges expedicionaris acceptessin renunciar a part del sou o a un lloc de treball segur per marxar a l'Himalaia durant mesos. Cal ser arriscat, virtut escassa en temps difícils…

 

Al segle XXI les expedicions a les muntanyes més altes han passat a ser un contracte entre les companyies de guies, que tenen l’exclusiva dels permisos, i els potencials clients. Un conveni entre empreses de serveis de muntanya i muntanyencs turistes delerosos de posar al currículum un cim que sense uns professionals no haurien pujat. Si és així, no teniu més remei que formar-vos com a metges d’expedició amb els corresponents màsters, contactar una d’aquestes empreses i resar perquè us contractin. Sabent que sempre passaran al davant els Jones i els Smith que els Garcia o Perez. Estareu a sou d’aquella empresa i dels seus interessos però, si surt bé, podreu viure algunes expedicions, els seus sofriments i els seus grans moments inoblidables.

 

Per veure algunes de les esclavituds de dependre d’una agència d’expedicions comercials, cliqueu aquí: 

 

https://www.maldemuntanya.cat/2019/02/abusant-de-la-medicina-de-muntanya.html

 

Però també hi ha muntanyencs entusiastes i aventurers que encara busquen aquella paret o aquell cim poc trepitjat, lluny de les agències multitudinàries i de les valls més concorregudes. Aquest pot ser un bon camí. Almenys és el més semblant al que vaig fer jo. Busqueu una colla d’amics, sortiu a la muntanya i organitzeu una expedició a un cim poc concorregut. Necessitareu una agencia que tramiti els permisos, però pagant poc, sense xerpes i amb material propi o de segona mà comprat a Kathmandu, podreu fer un sis-mil poc transitat. I amb una mica de sort, podreu conèixer altres col·legues d’expedicions i establir contactes. Per cert que encara hi ha cims de més sis mil metres on no ha pujat mai ningú. Jo els he vist al Pamir. 

Imatges. Els metges de l’Expedició ISLET (International Snow Leopard Expedition Type 1 Diabetes, 2005). El Dr. Jordi Admetlla Batlle, la Dra kirguisa de l’agència i un servidor. La col·lega que treballava per l’agència servia les taules del dinar. També servia per dir que l’agència tenia servei mèdic. Però la realitat era que no disposava ni d’una trista tenda que servís de clínica, ni un trist fonendoscop ni un esfigmomanómetre per mirar la tensió arterial. Era publicitat enganyosa. I no era responsabilitat seva, que feia el que podia.

 

NOTA. El Kyrgyzstan és un país que l’any 2005 va rebre uns 2000 turistes. D’aquests turistes 1800 van ser als mesos de juliol i agost i tots van (vam) anar al pic Lenin (Pic Ibn Sina en denominació kirguisa) de 7134 metres. Tots atapeïts en una sola muntanya. Però des d’allà es podien veure cims llunyans de més 6800 metres, a valls solitàries, on mai ningú hi havia pujat. No hi ha cap agència que tingui aquests cims a la seva oferta. Potser ni tenen nom. Qui vulgui anar-hi s’ho ha de guanyar. Podeu llegir el relat d’aquella expedició de diabètics al pic Ibn Sina aquí:

 

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari2_30.html

 

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari3.html

 

A qui li interessi el debat entre expedicions lliures o expedicions comercials:

 

https://www.maldemuntanya.cat/2021/10/debat-expedicions-lliures-o-expedicions.html

 

Tornant a la obligació de formar-se mèdicament per tenir la competència per ser metge d’expedició o Expedition Medical Officer com s’anomena a les agències:

 

La revista High Altitude Medicine and Biology de Liebert Publishers (HAMB pels amics) va publicar aquest article: High Alt Med Biol. 18:193–198, 2017. Interessant aproximació al tema. Aquest bloc va escriure un comentari de l’article aquí:

 

https://www.maldemuntanya.cat/2017/11/tatreveixes-treballar-de-metge.html

 

Per acabar aquesta revisió sobre el tema de voler, o desitjar, o imaginar, encarregar-se de la responsabilitat de la salut d’una expedició recomano aquest llibre: 

 

https://www.wiley.com/en-us/Principles+and+Practice+of+Travel+Medicine%2C+2nd+Edition-p-9781405197632

Jane N. Zuckerman (Editor) ISBN: 978-1-405-19763-2 February 2013 Wiley-Blackwell 680 Pages.

 

La major part del llibre, molt ben documentat, serà útil pels que saben que és difícil anar a l’Himalaia sense travessar camps amb mosquits o aigües amb Entamoeba histolítica. El viatge, el viatge i la seva passió.

 

Però el capítol imprescindible pels muntanyencs és el capítol 18. Poso els autors i les seves dades per si algú els hi vol escriure.

 

Chapter 18 Expedition and extreme environmental medicine

 

Sean Hudson 1, Andrew Luks 2, Piers Carter 1, Luanne Freer 3, Caroline Knox 1, Chris Imray 4 and Lesley Thomson 5

 

1 Expedition Medicine, Cumbria, UK

2 University of Washington, USA

3 Yellowstone National Park and Everest ER, Himalayan Rescue Association, Nepal

4 University Hospitals Coventry and Warwickshire NHS Trust, UK

5 Plymouth Hospital NHS Trust, Plymouth, UK

 

Podria penjar el text del capítol, però ja que han fet la feina, almenys que els interessats els hi compensem les despeses de l’edició, que rics, amb aquest tema, no es faran. Sobretot perquè algunes de les coses que escriuen només les pot haver escrit un veterà o veterana. Compreu el llibre com he fet jo.

 

Atents als temes que tracta aquest capítol:

 

1.- Expedition medicine and the role of the medical officer

• Pre-expedition

• During the expedition

• Post expedition

2.- Medical kits

• Medical kit, general outline

• Maintaining expedition medical kits

• Travelling with expedition medical kits

3.- Medical training for remote environments

4.- Managing medical emergencies in remote environments

5.- Dealing with death on an expedition

6.- Building resilience for individuals and teams. Handling the pressure of expeditions

• Physical

• Emotional

• Individual resilience – handling pressure

• Controlling the controllable

• Creating a coping strategy

• Conclusion

7.- Altitude Medicine. Altitude physiology. Acclimatisation

8.- Altitude illness

• Acute mountain sickness (AMS) and high-altitude cerebral edema (HACE)

• High-altitude headache and other

• Neurologic disorders at high altitude

• Sleep at high altitude

• High altitude pulmonary edema (HAPE)

• Peripheral edema

• High-altitude retinopathy

• Thromboembolic disease

• Other neurologic conditions

• Cough

• Respiratory infections

9.- Travel to high altitude with pre-existing medical conditions

• Does the underlying disease predispose to the development of acute altitude illness?

• Can the patient maintain adequate oxygenation on arrival at high altitude?

• Can the patient adequately raise their minute ventilation on arrival at high altitude?

• Will acute hypoxia worsen disease control or predispose to complications?

10.- Hot Environments. Desert environment. Jungle environment. Environmental and ethical issues. Thermoregulation. Sweating. Heat Stress. Behavioural and vasomotor changes. Hydration. Dehydration. Children. Older people. Women. Sanitation. Minor heat-related conditions. Heat-related illnesses

11.- Polar Medicine. Background. Thermoregulation. Hypothermia. Frostbite. Non-freezing cold injuries. Sunburn. Snow blindness. Dehydration. Carbon monoxide poisoning

12.- Diving Medicine. Diving physics. Conduct of diving. Illness caused by diving: Decompression sickness. Patent foramen ovale. Nitrogen narcosis. Carbon monoxide poisoning. Carbon dioxide excess (hypercapnia). Barotrauma. Oxygen toxicity. Mask ‘squeeze’. Middle ear barotrauma (‘squeeze’). Inner ear barotrauma. Sinus barotrauma. Dental barotrauma. Pulmonary barotrauma. Pulmonary barotrauma of ascent. Fitness to dive. Diving accidents. Expedition diving. Casualty evacuation (casevac) plan

 

References. Hi ha un gavadal de bibliografía útil per aprofundir en cada tema.

 

Qui de veritat estigui interessat en viure, no en veure, una expedició, que comenci a treballar, que no ho regalen. Hi ha més voluntaris que feina. Si puc ajudar, amb consells o contactes, compteu amb aquest servidor.

 

I una altra opció. Si no voleu o no podeu deixar-ho tot per marxar d’expedició, que tal passar el periode de rotació externa opcional de la residència en un hospital local a l’Himàlaia o als Andes? O en un dispensari de rescat i assistència a l’Aconcagua o als que té la Himalayan Rescue Association a diversos pobles del Nepal? Permetria familiaritzar-se amb l’entorn i l’altitud i podria ser una porta d’entrada al tema.