Llibres de muntanya recomanats

LA BANDERA EN LA CUMBRE

 
“Tot i que es moguin prop del cel, dins la puresa infinita d’un món de llum i bellesa, els alpinistes no són àngels. Sempre són homes i el seu cor segueix tacat per la maldat del món d’on procedeixen i on, més aviat que tard, hauran  de tornar”.
Lionel Terray. Els conqueridors d’alló que és inútil.

 

 

Egos, nacionalismes, ideologies i interessos econòmics a les muntanyes. Poso, com exemple orientatiu, els títols d’uns quants capítols:
•    Libertad. El montañismo liberal.
•    Patria. El montañismo nacionalista.
•    Emancipación. El montañismo anarquista.
•    Equilibrio. El montañismo ecologista.
•    Empoderamiento. El montañismo feminista.

Així fins a 18 capítols sobre diferents característiques humanes, incloent els islamistes, els feixistes, els LGTBI+, els neoliberals, els individualistes, etc.
Un llibre que convida a reflexionar. Encara que s’hi poden trobar relats i biografies, no és un relat en si mateix. És una reflexió sobre xerpes professionals en vaga o muntanyencs romàntics i apasionats disposats a qualsevol risc. Sobre alpinistes vegans, cecs, trans o feministes amb doble motiu: la reivindicació de la seva condició i trobar patrocinadors econòmics. Evangèlics pujant al Mont Ararat en cerca de l’Arca de Noé. Alpinistes fascistes desplegant la bandera de la creu gamada al cim de l’Elbrus durant la segona guerra mundial, alpinistes xinesos que s’afilien al partit comunista a 8.200 metres en l’ascensió a l’everest de 1976, papes i sants que escalaven per primera vegada parets dels Alps, alpinistes cercadors de la solitud i multituds fent cua en passos estrets de l’Everest per posar dotzenes de banderes multicolors al cim. Muntanyencs moguts pels diners, com a forma de donar de menjar als seus fills, muntanyencs obligats, sigui per un exèrcit o sigui per lluitar-hi, com els maquis, muntanyencs moguts per un ego majúscul, alpinistes finançats per governs de tots els colors... Alpinistes que no viuen tranquils si no juguen amb el perill, alpinistes, com va dir Reinhold Messner, que obren camí, mentre altres muntanyencs, més conservadors, prefereixen seguir camins ja marcats i contractar a un guia o agència que els hi porti. 
M’ha recordat aquella frase del film “Les etoiles de midi”, quan un soldat alemany, company de cordada i presoner d’uns resistents francesos, s’escapa llençant-se per una canal. Quan el donen per perdut, entre pols de neu i rocs, arriba al fons de la vall, s’aixeca i saluda als companys, que també són enemics. Quan un soldat aixeca el fusell, l’oficial mana: 
-    No tireu. La muntanya l’ha volgut salvar. 
Podeu veure aquest film extraordinari en aquest link:
https://www.youtube.com/watch?v=vChHCJN698Y
Com fa dir a un dels seus personatges Thomas Mann a la “Muntanya Màgica”:
-    La no política no existeix, tot és política.
De fet, ja es veu, que ser conservador i seguir al guia o ser un “cap de corda” inquiet, no és una ideologia pensada i decidida; és un alé vital. És el que ha mogut a molts d’aquells conqueridors d’allò que és inútil.
Aquest llibre, amé i fàcil de llegir, farcit d’històries humanes, l’ha escrit Pablo Batalla Cueto, asturià de Gijón, nascut l’any 1987. És llicenciat en història, traductor i escriptor. Li coneixem textos en bable i en castellà.

També aquest altre llibre, amb els comentaris que podeu trobar en el següent enllaç i que es resumeix en que la mercantilització de l’alpinisme fa que deixi de ser una eina per la reflexió, l'autoconeixement i una forma de crèixer com persona prop dels límits de cada un i es converteixi en una competició estèril on només compten o els diners o l’ego.
https://www.maldemuntanya.cat/2019/12/la-muntanya-com-negoci-la-perdua-del.html